Premi Sant Jordi de novel·la - Premi Sant Jordi de novel·la
The Premi Sant Jordi de novel·la (Výslovnost katalánština:[ˈPɾɛmi ˈsaɲ ˈʒɔɾði ðə nuˈβɛlːə]; „Nová cena svatého Jiří“) je cena pro Katalánská jazyková literatura, dána Niummnium kulturní a Enciclopèdia Catalana.
Dějiny
Frankismus
Toto ocenění bylo vytvořeno v roce 1947 katalánským vydavatelem Aymá. První jméno Premiéra Joanota Martorella v roce 1947 změnil název na Premi Sant Jordi de novel·la v roce 1960.
Demokracie
Cena je uvedena v Nit literària de Santa Llúcia v prosinci a má dotaci 60 000 eur.[1]
Seznam výherců
Premiéra Joanota Martorella
1. místo | 1947 | Část Primera | Cèlia Suñol i Pla |
2. místo | 1948 | El cel no és transparentní | Maria Aurèlia Capmany |
- | 1949 | Žádné ocenění | - |
- | 1950 | Žádné ocenění | - |
3. místo | 1951 | El carrer estret | Josep Pla |
4. místo | 1952 | La família Rouquier | Xavier Benguerel i Llobet |
5 | 1953 | Com ganivets o plameny | Josep Maria Espinàs |
6. | 1954 | Omezení osobní | Manuel de Pedrolo |
7. | 1955 | Incerta glòria | Joan Sales |
8. | 1956 | La Maroma | Ramon Folch i Camarasa |
9 | 1957 | El mar | Blai Bonet |
10. | 1958 | Un camí de Damasc | Miquel Llor |
11. | 1959 | Destruktor zvířat de lleis | Ricard Salvat |
Premi Sant Jordi
1. místo | 1960 | Viure no és fàcil | Enric Massó |
2. místo | 1961 | L'últim replà | Josep Maria Espinàs |
3. místo | 1962 | Balanç ploutve a la matinada | Manuel de Pedrolo |
4. místo | 1963 | L'ombra de l'atzavara | Pere Calders |
5 | 1964 | La Visita | Ramon Folch i Camarasa |
6. | 1965 | La derrota | Estanislau Torres |
7. | 1966 | El carrer de les Camèlies | Mercè Rodoreda |
8. | 1967 | 39 ° a l'ombra | Antònia Vicens |
9 | 1968 | Unloc entre els morts | Maria Aurèlia Capmany |
10. | 1969 | Žádný vítěz | - |
11. | 1970 | Nifades | Josep Maria Sonntag |
12 | 1971 | Fes memòria, Bel | Vicenç Riera Llorca |
13 | 1972 | L'enquesta del Canal Quatre | Avelendlí Artís-Gener |
14 | 1973 | La casa encesa | Miquel Àngel Riera |
15 | 1974 | Pinyol tot salivat | Josep Albanell |
16. den | 1975 | Un regne per a mi | Pau Faner |
17 | 1976 | El temps de les cireres | Montserrat Roig |
18. den | 1977 | Coll de serps | Ferran Cremades |
19 | 1978 | Un domácí qualsevol | Jordi Carbonell i Tries |
20 | 1979 | La Senyora | Antoni Mus |
21. den | 1980 | L'espectacle | Joan Mas i Bauzà |
22 | 1981 | Evangeli gris | Vicenç Villatoro |
23 | 1982 | křesťan | Antoni Pasqual |
24 | 1983 | La teranyina | Jaume Cabré |
25 | 1984 | Al meu cap una llosa | Olga Xirinacs |
26 | 1985 | Els barvy de l'aigua | Isidre Grau |
27 | 1986 | Les primaveres i les tardors | Baltasar Porcel |
28 | 1987 | Pozice | Ricard Creus |
29 | 1988 | Retrat de Carme en penombra | Agustí Alcoberro |
30 | 1989 | Deklarovat pouštní pel jurat | - |
31. | 1990 | Línia trencada | Ferran Cremades |
32. | 1991 | El sol de la tarda | Robert Saladrigas |
33 | 1992 | Cames de seda | Maria Mercè Roca |
34 | 1993 | La salvatge | Isabel-Clara Simó |
35 | 1994 | Gràcies per la propina | Ferran Torrent |
36 | 1995 | Els fantasmes del Trianon | Nèstor Luján |
37. | 1996 | El misteri de Berlín | Jordi Mata |
38. | 1997 | L'atles furtiu | Alfred Bosch |
39 | 1998 | El Quincorn. Una història romàntica | Miquel de Palol |
40 | 1999 | Mešity El llibre de les | Emili Teixidor |
41. | 2000 | Sota la pols | Jordi Coca |
42. | 2001 | Žádný miris enrere | David Castillo |
43. | 2002 | Purgatori | Joan Francesc Mira |
44. | 2003 | La meitat de l'ànima | Carme Riera |
45 | 2004 | La ciutat neviditelný | Emili Rosales |
46. | 2005 | El metall impur | Julià de Jòdar |
47 | 2006 | Sayonara Barcelona | Joaquim Pijoan |
48 | 2007 | Les senyoretes de Lourdes[2] | Pep Coll | Tajemství El monestir de l'amor | Maria Dolors Farrés |
49. | 2008 | El nas de Mussolini | Lluís-Anton Baulenas | El músic del bulevard Rossini | Vicent Usó |
50. | 2009 | Se sabrà tot | Xavier Bosch i Sancho | La dona que fugia de la boira | Albert Llimós |
51. | 2010 | L'home de la maleta | Ramon Solsona | Després de Laura | Jordi Cabré |
52.[3] | 2011 | Crim de sang | Sebastià Alzamora | Kabul i Berlín a l'últim segon | Joan Mas i Vives |
53.[4] | 2012 | Plány futur | Màrius Serra | ||
54.[5] | 2013 | Dies de frontera | Vicenç Pagès | ||
55[6] | 2014 | L'àguila negra | Joan Carreras | ||
56.[7] | 2015 | La vida sense la Sara Amat | Pep Puig | ||
57.[8] | 2016 | El setè àngel | David Cirici | ||
58[9] | 2017 | Jo sóc aquell que va matar Franco | Joan-Lluís Lluís | ||
59a | 2018 | „Digues un desig“ | Jordi Cabré i Trias |
Reference
- ^ „L'escriptor Ramon Solsona guanya el Premi Sant Jordi per la novela“ L'home de la maleta"" (v katalánštině). 324. kat. 17. prosince 2010.
- ^ „En els Pirineus on trobat històries i personatges que donen molt de si“ (v katalánštině). Avui. 12. května 2011.
- ^ „Sebastià Alzamora guanya el premiéra Sant Jordi amb un 'thriller' ambientat a la Guerra Civil" (v katalánštině). Ara. 20. prosince 2011.
- ^ „Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012“. Ara.cat (v katalánštině). Citováno 2018-08-27.
- ^ spolupracovníci, Partal, Maresma i. „Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la preventrietat“. VilaWeb.cat (v katalánštině). Citováno 2018-08-27.
- ^ „Joan Carreras, premiér Sant Jordi de novel·la, reivindica“ urnes i independentència"". Ara.cat (v katalánštině). Citováno 2018-08-27.
- ^ „Pep Puig guanya el premiéra Sant Jordi“. Ara.cat (v katalánštině). Citováno 2018-08-27.
- ^ „El naufragi de David Cirici guanya el premiéra Sant Jordi“. Ara.cat (v katalánštině). Citováno 2018-08-27.
- ^ „El Premi Sant Jordi que va matar Franco“. El Temps (v katalánštině). Citováno 2018-08-27.